PROBLEMA CINEMÁTICA

La Pipi Langstrum surt a un rite del 25% respecte al seu potencial total. Surt desde Sant Feliu de Llobregat a 300Km/h. El seu mico surt desde Madrid a 50Km/h.On es trobaran i quan?



Solució:
Triguen ha trobar-se 108 min.
Es trobaran a 540 km de St Feliu de Lobregat.

PROTOZOU MALARIA

Respiració cel·lular i fermentació

RESPIRACIÓ CEL·LULAR

L'oxidació és completa, es produeix més CO2

És aerobi, necesita oxigen O2 per succeir, o també pot ser anaerobi.

Serveix peer obtindre energia.

FERMENTACIÓ

L'oxidació no és completa i no produeix tant CO2.

És anaerobi, es produeix sense oxigen, O2

Serveix per fer aliments amb altres bacteris.

Respiració cel·lular i fotosíntesi

RESPIRACIÓ CEL·LULAR                                                                                       

Es necessita oxigen                                                                                 

S'expulsa CO2                                                                                           

Hofan tota mena d'èssers     

 FOTOSÍNTESI                                        

Es necessita CO2 i llum + sals

      minerals.                                                                                                                  

Hofan tota mena d'èssers                                                                            

S'expulsa O2

 només ho fan les plantes

vius

LA FOTOSÍNTESI

1. Les estomes recullen el CO2 amb la llum solar. També les arrels recullen una altra substància el H2O.

2. Amb el H2O + CO2 i llum solar es junta i es forma glucosa i oxigen.

3. La glucosa li serveix a la planta per alimentar-se.

4. L'oxigen és expulsat a través de les fulles.

PREGUNTES DOCUMENTAL

1. Què és un “caudal piroclàstic”? Quins riscos suposen per la població?


Un caudal piroclàstic és com un riu de cendra i restes del volcà. Pot ser també líquid al barrejar-se amb el fang. Els riscos que suposa per la població són que es pot inundar un poble sencer i també al ser dens el caudal piroclàstic, pot enfonsar a persones i si agafa velocitat pot portar-se pel davant cases i carreteres.



2. Creus què és important la tasca dels Kraft? Raona-ho


Jo crec que la tasca dels Kraft es bastant important, perquè es dediquen a estudiar el comportament del volcà i preveure el que pugui passar.



3. Quines mesures preventives aplicaven a l’illa japonesa?


Les mesures preventives que aplicaven consistia en fer alarmes de vàcuament falses. Tothom estava ben organitzat i mentalitzat pel que succeís  en un futur. Eren com un exèrcit militar. Tots els nens portaven casc quan anaven a l'escola. 




4. Quins són els processos associats al vulcanisme que generen més riscos?


Els processos que generen més riscos associats al vulcanisme són quan és un volcà pilinià a causa de la lava espessa que surt del cràter. A mi em sembla em més perillós perquè arriba a tapar moltes hectàrees de cendra i al esfondres mitja muntanya fa com un allau. Al explotar es igual que com si fossin moltes bombes atòmiques.




5. Per què la gent viu a prop dels volcans?


Perquè als volcans pot haver una part desèrtica però hi ha una altra en que la terra és molt fèrtil i s'hi pot cultivar tota mena de coses.

Estructura de la Terra

1. Escorça continental, sòlida, essencialment granítica, amb roques sedimentàries al damunt. És més espessa que l'escorça oceànica (de 30 km a 100 km sota les cadenes de muntanyes). L'escorça terrestre representa aproximadament 1'5% del volum terrestre. Antigament s'anomenava SIAL (silici + alumini).
2. Escorça oceànica, sòlida, essencialment composta de roques basàltiques. Relativament fina (aproximadament 5 km). També s'anomena SIMA (silici + magnesi).
3. Zona de subducció, on una placa s'enfonsa de vegades fins a uns quants centenars de quilòmetres dins el mantell.
4. Mantell superior, que és més viscós que el mantell inferior ja que les restriccions físiques que hi regnen el transformen, en part, en líquid. És format essencialment de roques com la peridotita (els seus minerals són: olivina, piroxè, granat). Al contacte entre l'escorça i el mantell superior es pot de vegades descobrir una zona anomenada LVZ. (vegeu el númèro 11).
5. Erupcions sobre zones de vulcanisme actiu. Dos tipus de vulcanismes són representats aquí, el més profund dels dos és anomenat «de punt conflictiu». Es tractaria de volcans dels quals el magma provindria de les profunditats del mantell prop del límit amb el nucli líquid. Aquests volcans no serien doncs vinculats a les plaques tectòniques i, no seguint doncs els moviments de l'escorça terrestre, serien quasi immòbils a la superfície del globus, i formarien els arxipèlags d'illes com les Tahití.
6. Mantell inferior, que presenta les propietats d'un sòlid elàstic. El mantell no és líquid com es podria creure mirant els corrents de lava de certes erupcions volcàniques però és menys "dur" que les altres capes. El mantell representa un 84 % del volum terrestre.
7. Matèria més calenta que, partint del límit amb el nucli, es fon parcialment prop de la superfície de la Terra i produeix el vulcanisme de punt conflictiu.
8. Nucli extern, líquid, essencialment compost de ferro (aproximadament 80%) i de níquel més alguns elements més lleugers. La seva viscositat és similar a la de l'aigua, la seva temperatura mitjana ateny els 4000 °C i la seva densitat és de 10. Aquesta enorme quantitat de metall en fusió és remogut (per convecció, però també en resposta als diversos moviments de rotació i de precessió del globus terraqüi). Escolaments de ferro líquid hi poden engendrar corrents elèctrics que donen lloc a camps magnètics que reforcen els corrents que creen així un efecte dinamo mantenint-se els uns als altres. El nucli líquid és, doncs, l'origen del camp magnètic terrestre.
9. Nucli intern, sòlid, essencialment metàl·lic, constituït per cristal·lització progressiva del nucli extern. La pressió el manté en un estat sòlid malgrat una temperatura superior a 5000 °C i una densitat d'aproximadament 13. El nucli intern i extern representen un 15% del volum terrestre.
10. Cèl·lules de convecció del mantell, on la matèria és en moviment lent. El mantell és la seu de corrents de convecció que transfereixen la major part de l'energia calorífica del nucli de la Terra cap a la superfície. Aquests corrents provoquen la deriva dels continents però les seves característiques precises (velocitat, amplitud, localització) són encara mal conegudes.
11. Litosfera, constituïda per l'escorça (plaques tectòniques) i d'una part del mantell superior. El límit inferior de la litosfera es troba a una profunditat compresa entre 100 i 200 quilòmetres, al límit on els peridotites s'apropen al seu punt de fusió. Es troba de vegades a la base de la litosfera (certs geòlegs la hi inclouen) una zona anomenada LVZ, o Low Velocity Zone, on s'observa una disminució de la velocitat i una atenuació marcada de les ones sísmiques P i S. Aquest fenomen és degut a la fusion parcial de la peridotita que comporta una major fluïdesa. La LVZ no està generalment present sota les arrels de les cadenes de muntanyes de l'escorça continental.
12. Astenosfera, o zona inferior del mantell superior, a sota de la litosfera.
13. Discontinuïtat de Gutenberg, o zona de transició del mantell al nucli.
14. Discontinuïtat de Mohorovicic, o zona de transició entre l'escorça i el mantell, i per tant, formant part de la litosfera.